LA COMEDIA DE CIU

us fem resó del mail que ens ha enviat ERC :

A Salou s'està cuinant un plat de desvergonya a l'esquena dels comensals. Mentre una bona part de gent discuteix sobre si Marc Montagut serà capaç de donar l'alcaldia a Ferran, d'altres que ja saben com han d'anar les coses callen.

FUPS no diu res, mai han estat tants dies en silenci. El PP és com si no hi fos. Els únics que piulen son els pobres d'Unió, deixant molt clar que aquest debat sobre si cal pactar amb uns o els altres no va amb ells, que ells ja han beneït el pacte amb RDS i PSC. En part, jo també ho faria. Intentaria per tot els mitjans que ningú em relacionés amb un probable pacte amb Ferran.

Mentre, els de CDC diuen que han de reunir-se per decidir. I finalment decideixen no decidir. Tot plegat és més còmic que una obra de Molière. Còmic i sinistre a la vegada, car s'està jugant amb les voluntats de les persones.

En tota obra de teatre cal fer l'esforç de buscar el missatge o el fons de la història que l'autor ens vol transmetre. Habitualment, es tracta de quelcom que pot resumir-se en unes poques paraules, tot i que l'obra duri un parell d'hores. Seguint aquest paral·lelisme amb el teatre postelectoral de Salou, em permeto fer un parell de pinzellades del que penso.

Penso que Convergència juga les cartes de la conveniència. El poble els hi és important, però les persones, gens. Es a dir, actua igual que Ferran. O més ben dit, Ferran actua igual que Convergència. Millor encara: Ferran ÉS Convergència. El "show" aquell d'estripar el carnet va representar prendre la cartera als que de veritat van apostar per la segregació de Vila-seca i, no ho oblidem, els Ferran no van ser mai segregacionistes fins que aquesta no es va anunciar pel Suprem.

Amb tot, entre les files de socialistes i seguidors dels Sr. Otal percebo una actitud clara de derrota. No ho veuen clar. Pensen que Convergència els hi pot jugar una malifeta. Arribats aquí, jo em pregunto: com es pot pactar amb una força política en la que no hi confies? Seguim. No entenc a què ve ara la desconfiança en no poder tirar endavant el pacte del Caspel (PSC-CiU-RDS). Si els qui han anunciat el pacte es mantenen ferms, el pacte està fet. Pels qui ho dubten, que pensin si Marc Montagut és capaç de donar suport, tot sol, a Ferran i si seria capaç d'aguantar la pressió que significaria patir les mirades -qui sap si quelcom més que mirades- de la gent que caminaria al seu voltant un dia qualsevol pels carrers de Salou. Jo no veig al sr. Montagut capaç per molt que li prometin "l'oro i el moro".

Al sr. Montagut li calen companys de viatge i per això -malpensat que soc- puc anunciar que el preu d'un trànsfuga s'ha posat pels núvols. No em puc imaginar què es pot estar oferint a hores d'ara per una traiduria, però deu ser molt, moltíssim.Per tant, vistes així les coses, veient que Montagut no farà res tot sol, no m'explico l'actitud derrotista de més d'un.

Però mentre la gent senzilla fem càbales amb la suposada indefinició de CDC i el silenci sepulcral de Ferran, potser s'està cuinant un altre tipus de pacte...

I si... Ferran renunciés a l'acta de regidor?!

Aleshores, CiU tindria via lliure per sumar-se al FUPS. El canvi s'aconseguiria igual i apartar a Ferran podria vendre's com un acte heroic. Dieu-me malpensat, però ¿a canvi de què Ferran no recolliria l'acta de regidor? Us ho podeu imaginar, el preu serà posar-se una pinça al nas i fer-se soci de la ONCE. Ja sabeu allò de "ojos que no ven, merderot que trepitges.

"Per acabar, no puc deixar de transmetre el que a mi m'agradaria. Confesso que no puc entendre com el PSC i CiU poden pactar amb qualsevol de les altres candidatures. Si, ja sé que la suma d'ambdós no els permet governar. Però, ¿no és millor actuar amb dignitat i quedar-se a l'oposició?

Per cert, encara no he vist ningú que proposi una "porra" sobre què pot passar en el plenari de constitució del nou ajuntament...

Jaume Bargalló